Maria Tarruella i Serra
La disciplina
Fa sis anys vaig entrar a l’escola d’arquitectura. Una elecció feta una mica a cegues, una aposta no gaire segura però que al cap de poc temps començava a cobrar sentit. Recordo les primeres classes, aquelles en que tots els professors ens preguntaven: Què és per a vosaltres l’arquitectura? Faig memòria i penso en Bases per la teoria I, on l’Antoni Ramon ens va parlar de les ulleres de l’arquitecte. Unes ulleres que ens aportarien una mirada diferent envers el món en el que vivim. A poc a poc he anat veient com aquelles ulleres que ens vam posar el primer dia han anat adquirint diferents filtres, aportant-me diferents punts de vista i centrant la meva atenció en altres interessos que abans no tenia. M’agrada veure-ho així, les assignatures, les conferències, els projectes i el coneixement que he anat agafant, són filtres que s’han anat afegint a aquesta mirada. Un passeig per la ciutat, el poble o la muntanya ja no és com abans, ara té un enfoc més curiós i analític que gràcies a l’ampli ventall de les assignatures i els temes que toca la disciplina de l’arquitectura, es fixa en molts aspectes diferents. Cada classe aporta el seu gra de sorra al que som cadascú de nosaltres com a arquitectes. A part de tot el coneixement que m’ha aportat la carrera, penso també en com ha fet canviar la meva perspectiva. Crec que l’arquitectura accepta moltes definicions però si em tornessin a fer la pregunta que ens feien el primer any, diria que l’arquitectura és el rerefons de la vida i les persones. S’ha d’adaptar a elles i a les necessitats de la societat. Tasca no gens fàcil i amb molta responsabilitat que demana respostes i solucions a moltes escales diferents.
La transversalitat
L’escola engloba un ventall molt ampli de disciplines, totes elles interessants a l’hora d’adquirir diferents perspectives sobre l’arquitectura. L’aprenentatge a través de totes les assignatures que ofereix la carrera, ens permet interpretar l’arquitectura de moltes maneres diferents. Ens obre les portes per escollir el camí que més ens agrada o condiciona a cadascú de nosaltres quan hem de decidir des d’on volem projectar.
Des del meu punt de vista les assignatures dels primers anys intenten generar una base de coneixement que ens ajuda a endinsar-nos dins el món de l’arquitectura però d’una manera molt disgregada. Més tard he pogut veure com les matèries s’han anat entrellaçant i com he pogut unir i traspassar idees i coneixement d’unes assignatures a altres. Tot i sentir més inclinació per unes matèries he pogut veure com tot convergia en un punt a mesura que m’he apropat al final dels estudis.
He entès la importància de treballar els projectes a diverses escales simultàniament. Des de la gran escala, tractant temes apresos a urbanisme com la relació amb la ciutat, l’encaix urbà o la volumetria. I en escales més petites per resoldre l’elecció d’una estructura adient o trobar una solució de façana, en assignatures de caire més tecnològic. Generant així projectes que no són un conjunt de decisions inconnexes i desvinculades entre elles sinó que intenten crear projectes amb coherència entre tots els aspectes que involucra.
Com he dit, les assignatures com Urbanisme i també les de Projectes, m’han donat a conèixer la importància de la correcte implantació dels projectes al lloc. He entès que és clau per a qualsevol arquitectura respondre a l’escala urbana i entendre la relació que exercirà el projecte amb la resta de preexistències o activitats que es desenvolupen al lloc. Paral·lelament, assignatures com Condicionament i Serveis, també m’han servit per projectar a partir de l’entorn, tenint en compte aspectes d’orientació solar, climatització, sostenibilitat i d’altres.
Un aspecte que amb els anys també ha anat guanyant terreny és la importància de les assignatures més tècniques de la carrera. L’arquitectura culmina en la construcció dels projectes i crec que són aquestes les assignatures que ens aporten coneixement i ventall de possibilitats per a escollir les solucions més adients en cada cas i poder realitzar allò que ens imaginem que serà el nostre projecte.
D’aquí sorgeix en part la motivació del meu treball d’estudi, on analitzo obres de Peter Zumthor. Crec que la seva virtut és precisament crear una arquitectura sensible i harmònica, aconseguida a través de recursos com la construcció i la materialització de manera coherent amb altres idees del projecte.